Una llista d’ingredients cosmètics es diu INCI, està en llatí i en anglès, i sembla dissenyada perquè no la llegeixis. No ho està: segueix tres regles, i amb aquestes tres ja pots jutjar un pot a la botiga.
1. L’ordre importa
Els ingredients van de més a menys quantitat. Sempre. El que apareix primer és el que més hi ha, i el que apareix l’últim és gairebé res.
Això té una conseqüència que no se sol explicar: si un producte presumeix d’oli d’argan i l’argan surt el catorzè, darrere del perfum, estàs comprant una altra cosa amb una gota d’argan a dins.
Hi ha una excepció: per sota de l’1% l’ordre deixa de ser obligatori i el fabricant pot fer la llista com vulgui. Per això els actius en concentracions petites solen aparèixer agrupats al final.
2. L’aigua compta
En la majoria de les cremes del mercat el primer ingredient és Aqua. De vegades, el 70% del pot. No és un frau: una emulsió necessita aigua. Però l’aigua també obliga a posar-hi conservants, perquè tot el que porta aigua es contamina.
Les nostres fórmules no porten aigua. Per això tampoc no porten conservants ni emulsionants: no hi ha res a emulsionar ni res que es faci malbé en un greix estable amb vitamina E.
3. Els noms estranys no són l’enemic
Tocopherol és vitamina E. Butyrospermum parkii és mantega de karité. Simmondsia chinensis és jojoba. El llatí és nomenclatura internacional: serveix perquè la mateixa planta es digui igual a Andorra i al Japó, i és la raó per la qual mai no traduïm l’INCI de les nostres fitxes.
El que sí que convé mirar amb atenció són els olis essencials. Són naturals i són actius, i precisament per això poden sensibilitzar. Si tens la pell molt reactiva o alguna al·lèrgia coneguda, és aquí on t’has d’aturar, no en el nom en llatí de la mantega.
Una drecera
Compta els ingredients. No és una regla científica, però funciona sorprenentment bé: quan una llista passa de trenta, bona part d’ells hi són per sostenir la fórmula, no per fer res a la teva pell.